v tr [Se conjuga como: mullir] engolir, englotir, empassar-se pron, enviar-se pron, endrapar, papar.  [...]

fam v tr 1 manducar, endrapar. v intr 2 endrapar. v pron 3 calar-se, clavar-se, cruspir-se.  [...]

amer v tr 1 bufetejar. v pron 2 [comer] endrapar intr, fer bona taula.  [...]

v tr 1 [meter] ficar, entaforar. 2 [estampar] estampar. v intr 3 endrapar. v pron 4 [meterse] ficar-se. 5 [comerse] clavar-se, cruspir-se, devorar tr, engolir-se.  [...]

v tr 1 fam [tirar] estirar. 2 mar halar. 3 fam [comer] halar, calar-se pron, endrapar. v intr 4 fig [correr, andar muy de prisa] volar, trotar.  [...]

fig i fam [engullir] endrapar, cruspir-se pron. v pron 5 fam [emborracharse] engatar-se, empinyar-se. 6 fam mamar-se. Se mama un sueldo de ministro, es mama un sou de ministre. 7 mamarse a uno posar (o deixar) fora de combat, posar-li el peu a la gola (o al coll).  [...]

v tr 1 [ingerir] empassar-se pron. Me obligó a tragar la medicina, m'obligà a empassar-me la medecina. 2 [engullir] endrapar, engolir, englotir, tragar, enviar-se pron. 3 [absorber] beure, embeure. Este terreno traga mucha agua, aquest terreny beu molta aigua. 4 fig [creer] empassar-se pron, beure [...]